John Lennon a l’Escut

De la poca gent que conec que hagi repetit aquesta via només en sé d’un que no hagi sortit cantant el colacao… Nosaltres no en som l’excepció. I és que no val a refiar-se d’una ressenya que no passa de V i d’algunes cites a les guies que qualifiquen la roca d’envejable. Res més lluny de la realitat: és la roca típica de Frares, còdol petit i trencadís, potser per la poca freqüentació. Si a això li sumem una escalada d’allò més fina i on el terme expo pren tot el seu sentit ens trobem davant una ruta gens banal.

La via es troba pràcticament equipada, a més, com es comenta per aquí, es va fer una mena de re-equipament sui generis a principis de la dècada dels 90, traient-li part del compromís que devia tenir quan es va obrir.

En tot cas no és una via per al gran públic, només recomanable per experts en la matèria.

Aproximació:

Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç Barbé. Des d’allí prenem la Canal Ampla cap el Coll del Portell Estret. A l’alçada de la Piràmide deixem la canal fins a situar-nos entre la Piràmide i la Caputxa. Remuntem una llengua rocallosa i continuem cap a l’est. Passarem pel peu de  l’Aresta Nord de l’Amagada; continuem cap a l’est sense perdre alçada fins arribar a l’alçada de l’Agulla de la Grip. Descendim pel bosc i de seguida trobarem el vessant sud-oest de l’Escut. La via comença a la banda sud, just abans que la canal es torni molt dreta (burí taronja a peu de via).

La via:

Via compromesa tant pels trams exposats com per la fiabilitat del rocam. La tirada clau és la segona, amb una sortida vertiginosa d’un forat característic que demana concentració màxima.

A la primera tirada podrem afegir un camalot #2 abans d’enfrontar el mur, que és la màxima dificultat d’aquesta tirada.

Descens:

Un ràpel de 20 metres pel vessant nord.